En un entorn on el consumidor busca productes més naturals i lliures de substàncies controvertides, la conservació de fórmules s’ha convertit en un dels grans reptes de la formulació moderna. Ja no es tracta només d’evitar la contaminació microbiana: s’exigeix seguretat, estabilitat, eficàcia i coherència amb els valors de sostenibilitat, salut i transparència.
En aquest article repassem els avenços més rellevants en conservació aplicable a sectors com la cosmètica, la nutrició, la neteja i la química industrial, amb especial atenció als conservants emergents, tecnologies disruptives i la seva avaluació tècnica.
1. Ingredients multifuncionals amb efecte conservant
Una de les estratègies més esteses en cosmètica (i en creixement en suplements) és l’ús d’ingredients multifuncionals amb activitat antimicrobiana secundària. Són compostos que actuen com humectants, solubilitants o emol·lients, però que també tenen un lleuger efecte conservant.
Exemples destacats:
-
Ethylhexylglycerin, caprylyl glycol, 1,2-hexanediol
-
P-anisic acid, hydroxyacetophenone, decylene glycol
Avantatges:
-
Permeten reduir la càrrega conservant total
-
Millora del perfil sensorial (sense olor a conservant)
-
Millor tolerància en pells sensibles
Limitacions:
-
Eficàcia antimicrobiana limitada si s’utilitzen sols
-
Requereixen sistemes combinats o potenciadors per cobrir tot l’espectre (bacteris gram+, gram–, fongs, llevats)
[1]
2. Conservants naturals i biopreservació
L’auge del clean label ha impulsat una gran quantitat d’investigacions en conservants d’origen natural, especialment en extractes vegetals, àcids orgànics i compostos fenòlics amb efecte antimicrobià.
Alguns exemples:
-
Extracte de palla de canya: conservant sostenible amb propietats antibacterianes i antifúngiques comprovades. [2]
-
Polifenols i compostos fenòlics vegetals: presents en magrana, oliva, te verd, romaní o raïm. Alta potència antioxidant i cert efecte conservant. [3]
-
Biopreservants alimentaris: bacteriocines (nisina), metabòlits de LAB (bacteris làctics), enzims com la lisozima o la lactoperoxidasa, i polímers naturals com quitina o quitosà. [4]
Avantatges:
-
Imatge molt positiva de cara al consumidor
-
Propietats funcionals afegides (antioxidant, calmant, protector)
-
Producció renovable, biodegradable i local
Limitacions:
-
Variabilitat en composició i eficàcia (segons collita, lot, processament)
-
Possible interferència sensorial (olor, color, textura)
-
Necessitat d’altes dosis per a una conservació eficaç
3. Tecnologies disruptives per conservar sense conservants
A més dels ingredients conservants, s’estan desenvolupant tecnologies de conservació que minimitzen o fins i tot eliminen la necessitat d’afegir biocides.
Algunes línies prometedores:
-
Encapsulació o alliberament controlat: microencapsulació del conservant o agent actiu per alliberar-lo només quan sigui necessari (contaminació detectada).
-
Sistemes combinats (híbrids): barreja d’antifúngics, antioxidants, reguladors de pH i agents quelants per aconseguir un sistema de conservació sinèrgic i més suau.
-
Mètodes físics en indústria alimentària i química: ús de llum UV, polsos elèctrics, ozó o atmosferes modificades per inhibir el creixement microbià sense afegir químics.
Aquestes tecnologies, encara en fase de desenvolupament o amb un cost elevat, obren la porta a productes autoestables, més sostenibles i sense etiquetes problemàtiques.
Avaluació tècnica: què ha de complir un sistema conservant avui en dia
| Criteri |
Rellevància actual |
| Eficàcia antimicrobiana real |
Test de desafiament, ampli espectre |
| Compatibilitat formulacional |
pH, solubilitat, reactivitat, interacció amb actius |
| Estabilitat al llarg del temps |
Mantenir potència i seguretat durant tota la vida útil |
| Tolerància i seguretat |
Sense efectes irritants o al·lèrgics, sense disruptors endocrins |
| Regulació i acceptació legal |
Compliment amb EU, FDA, ISO, etc. |
| Sostenibilitat i percepció |
Origen renovable, biodegradable, acceptable per al consumidor clean |
Conclusions
La conservació eficaç ja no és només una qüestió tècnica: és una decisió estratègica. Escollir el sistema adequat requereix equilibrar eficàcia, estabilitat, naturalitat i regulació. A Admixtio ajudem els nostres partners a dissenyar fórmules segures, estables i netes, seleccionant ingredients i tecnologies de conservació innovadores, amb evidència i narrativa.
Vols revisar o reformular el teu sistema conservant? Busques una alternativa “clean” sense perdre eficàcia? Contacta amb nosaltres. Et podem ajudar.
Bibliografia i webgrafia
[1] Scientific Reports, Nature, 2024: “Antimicrobial multifunctional glycols in cosmetic formulations” https://www.nature.com/articles/s41598-024-69624-9
[2] PMC, 2024: “Sustainable use of sugarcane straw as a natural preservative in personal care” https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC11356945/
[3] ScienceDirect, 2025: “Phenolic compounds in plant-based food preservation” https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2212429225007473
[4] PMC, 2023: “Biopreservatives in food systems: Natural antimicrobials and future trends” https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC10348988/
