A la ment del consumidor, hi ha una associació gairebé automàtica: més escuma = més neteja. Aquesta percepció, encara que intuïtiva, no sempre es correspon amb la realitat tècnica. En el context actual, on les marques aposten per productes cada cop més sostenibles, “clean” o naturals, l’escuma —o la seva absència— es converteix en un repte estratègic per a formuladors, equips de màrqueting i responsables de producte.

Des d’Admixtio, abordem aquest fenomen des d’una perspectiva sensorial, tècnica i funcional, ajudant els nostres clients a trobar l’equilibri entre naturalitat, eficàcia i percepció.

Què és l’escuma i per què influeix tant?

L’escuma es genera quan un tensioactiu (una molècula amb una part hidròfila —que atrau l’aigua— i una altra lipòfila —que atrau el greix—) es dissol en aigua i és agitada o airejada, per exemple fregant amb les mans. En aquest procés, les molècules de tensioactiu s’organitzen al voltant de petites bombolles d’aire formant una pel·lícula estable que les envolta. Aquesta estructura redueix la tensió superficial de l’aigua i permet que l’aire quedi atrapat, donant lloc a l’escuma.

Com més eficaç és el tensioactiu a l’hora d’estabilitzar aquestes bombolles, més abundant i duradora serà l’escuma. Tot i això, aquesta capacitat no està directament relacionada amb el poder netejador del producte: un producte pot generar molta escuma i netejar poc, o a l’inrevés. Factors com el tipus de tensioactiu, la seva concentració, el pH, la temperatura o la presència de sals i lípids també influeixen en el volum, la mida i la persistència de l’escuma.

Però més enllà de la seva funció tècnica, l’escuma té un paper sensorial i emocional molt potent:

• Ens indica que el producte “està funcionant”

• Reafirma la idea d’higiene i acció immediata

• Aporta plaer d’ús i un ritual de neteja

Estudis sensorials han confirmat que els consumidors perceben els productes amb més escuma com a més eficaços, fins i tot si l’escuma no té una relació directa amb la capacitat de neteja real. [1], [2]

Gels i xampús naturals: menys escuma = menys eficàcia?

Un dels desafiaments clau en la formulació de productes cosmètics naturals és la substitució dels tensioactius convencionals com els sulfats (SLS, SLES) o els etoxilats (PEGs), coneguts per la seva elevada capacitat espumant i detergència, però també pel seu potencial irritant i perfil ambiental controvertit. En el seu lloc, es fa servir tensioactius d’origen vegetal i més biodegradables, com els alquilpoliglucòsids (decyl glucoside, coco glucoside) o el SCI (sodium cocoyl isethionate), que presenten un perfil més suau i respectuós amb la pell i el medi ambient.

Aquestes alternatives naturals generen una escuma més lleugera, de bombolla gran i menys persistent, cosa que pot ser interpretada erròniament pel consumidor com a menor eficàcia. Tanmateix, quan estàn ben formulades, aquestes bases netejadores ofereixen un rendiment comparable als tensioactius clàssics pel que fa a l’eliminació de greix, brutícia i tolerància cutània.

És important destacar que el volum d’escuma no guarda relació directa amb l’eficàcia de neteja: és un fenomen sensorial, més que funcional.

Per exemple, els xampús naturals basats en alquilpoliglucòsids tendeixen a formar una escuma menys densa que els seus equivalents sulfatats, cosa que pot afectar la percepció de neteja si no s’acompanya d’una narrativa sensorial cuidada o d’una fòrmula enriquida amb emol·lients i estabilitzants que millorin l’experiència d’ús. [3], [4]

Escuma en productes per a la vaixella: què canvia?

En l’àmbit dels detergents per a vaixella d’ús manual, l’escuma també té un paper clau en l’experiència d’ús, actuant com a indicador sensorial d’eficàcia. A nivell tècnic, però, la generació d’escuma no està directament relacionada amb el poder desgreixador o netejador real del producte. De fet, en entorns professionals o en rentavaixelles automàtics, la formació excessiva d’escuma es considera un inconvenient més que no pas un avantatge.

Les fòrmules tradicionals, basades en tensioactius aniònics forts (com el sodium laureth sulfate o el linear alkylbenzene sulfonate), generen una escuma densa i persistent, molt ben acceptada pel consumidor com a senyal de potència netejadora. En canvi, els productes ecològics o naturals sovint incorporen tensioactius no aniònics d’origen vegetal, com els alquilpoliglucòsids (APG) o derivats del coco, amb una menor capacitat espumant.

Aquesta diferència pot generar una disonància perceptiva: el consumidor associa menys escuma amb menor eficàcia, cosa que pot conduir a un excés d’ús del producte per “compensar” la manca de retroalimentació visual, fins i tot quan la fòrmula és realment eficaç en l’eliminació de greix i brutícia. Diversos estudis sobre comportament del consumidor han demostrat aquest efecte de sobredosificació en productes amb poc volum d’escuma. [5], [6]

En aquest tipus de formulacions, és crucial treballar tant el rendiment tècnic real com el llenguatge sensorial i visual del producte, reforçant amb claims o indicadors l’eficàcia més enllà de l’escuma.

L’escuma és màrqueting sensorial?

En part, sí. L’escuma funciona com un feedback visual immediat. Un rentavaixelles amb escuma densa transmet sensació de potència, encara que no netegi millor. Un xampú espumant reforça l’experiència de cura personal. Però també hi ha inconvenients:

• Escumes excessives dificulten l’esbandit

• Més potencial irritant

• Més residu sobre pell, vaixella o tèxtils

Què pot fer una marca?

• Formular intel·ligentment: combinant tensioactius suaus i espumants d’origen natural com la betaina de coco o derivats de sucres (APGs, etc.).

• Educar el consumidor: explicar per què menys escuma no vol dir menys eficàcia.

• Disseny sensorial cuidat: incorporar aspectes visuals o aromàtics que compensin la “absència d’escuma”, com ara color natural, aroma fresc, efecte postneteja o degoteig visible.

• Avaluacions comparatives reals: tests d’eficàcia respecte productes convencionals, mostrant resultats (neteja, suavitat, esbandit), encara que hi hagi menys escuma.

Conclusions

• L’escuma segueix sent un marcador clau de percepció de neteja, especialment en categories com xampús, gels i rentavaixelles.

• En productes naturals, la reducció d’escuma és habitual… però no ha de traduir-se en un menor rendiment percebut.

• El repte està a formular amb eficàcia real, mantenir una bona experiència sensorial i comunicar de manera honesta i educativa.

A Admixtio, ajudem marques naturals i sostenibles a dissenyar fòrmules equilibrades, amb bona sensorialitat i arguments tècnics sòlids, fins i tot en contextos amb menys escuma.

¡Vols que el teu proper producte natural netegi… i se senti com a tal? Contacta amb nosaltres.

Bibliografia i webgrafia

1. 1. The Role of Foam in Shampoo, Cosmetic Scientist
      https://cosmeticscientist.com/the-role-of-foam-in-shampoo

   2. OptimusBio – Foam in Cleaning and Personal Care Products
      https://www.optimusbio.co.za/foam-in-cleaning-and-personal-care-products/

   3. A Review on Herbal Shampoo, IRJMETS
      https://www.irjmets.com/upload_newfiles/irjmets71000047629/paper_file/irjmets71000047629.pdf

   4. Natural Foaming Agents: A Review, IJCRT
      https://ijcrt.org/papers/IJCRT23A5338.pdf

   5. The impact of detergent performance on sustainable consumer laundry behavior, ResearchGate
      https://www.researchgate.net/publication/378833652

   6. Consumer Behavior and Fascinating Challenges on Household Laundry and Dishwashing, Tenside Surf. Det. (2016)
      https://www.researchgate.net/publication/310573136