En el món de la cosmètica, la nutrició i la detergència, el terme ingredient actiu s’ha convertit en un reclam habitual. Però sabem realment què implica aquest concepte des del punt de vista tècnic, funcional i normatiu?

En aquest article abordem què defineix un ingredient com a “actiu”, quins factors en determinen l’eficàcia i què han de tenir en compte les marques per utilitzar-lo amb rigor i coherència.

Què és un ingredient actiu?

Un ingredient actiu és aquell component d’una fórmula que exerceix una funció específica sobre la pell, l’organisme o una superfície, i que s’incorpora amb una finalitat concreta més enllà de les propietats organolèptiques o de suport.

• En cosmètica, pot ser hidratant, antiinflamatori, antioxidant, seborregulador, despigmentant, etc.

• En nutrició, pot contribuir a modular el sistema immune, millorar la digestió, aportar nutrients essencials o afavorir l’equilibri metabòlic.

• En detergència, pot ser una enzima que degradi taques, un agent desgreixant específic, un blanquejador òptic, etc.

El que defineix un actiu no és el seu origen ni la seva fama, sinó la seva funció demostrada i mesurable.

Com es demostra que un actiu “funciona”?

Per considerar un ingredient com a actiu, ha de comptar amb dades d’eficàcia. Aquesta evidència pot provenir de:

• Estudis in vitro (en cèl·lules, teixits, models de pell artificial)

• Assaigs clínics o estudis en voluntaris

• Publicacions científiques revisades

• Certificacions externes o informes tècnics del proveïdor

A més, la concentració a la fórmula ha de ser suficient per exercir aquesta funció. Un actiu amb estudis al 2% però utilitzat al 0,1% perd valor funcional i credibilitat.

Variables que afecten l’eficàcia d’un actiu

Encara que un ingredient tingui estudis sòlids, la seva eficàcia pot veure’s compromesa per:

• Estabilitat (oxidació, hidròlisi, sensibilitat a la llum o al pH)

• Compatibilitat amb altres ingredients

• Biodisponibilitat o absorció al teixit diana

• Forma química o grau de puresa

• Sistema d’alliberament (encapsulat, liposomes, etc.)

Una mateixa molècula pot tenir eficàcia molt diferent segons la seva forma o entorn.

Què NO converteix un ingredient en actiu?

No tot el que sona atractiu és tècnicament un actiu. Alguns errors habituals:

• Utilitzar extractes vegetals sense estandardització ni estudis funcionals

• Afegir ingredients de moda (p. ex., or col·loïdal, carbó actiu) sense justificació tècnica

• Presentar aromes, colorants o excipients com a ingredients funcionals

• Usar dosis simbòliques sense funcionalitat real

Recordem: un actiu ha de tenir una acció mesurable i validada.

Com seleccionar i justificar un ingredient actiu

Des d’Admixtio ajudem els nostres clients a escollir actius amb sentit, alineats amb el seu posicionament, formulació i claim. La nostra metodologia inclou:

• Revisió bibliogràfica i tècnica dels ingredients

• Verificació de concentracions efectives i segures

• Estudi de compatibilitat a la fórmula

• Avaluació d’estabilitat i perfil sensorial

• Assessorament per a la narrativa tècnica i de màrqueting

Conclusions

Un ingredient actiu no és només una moda ni un nom atractiu a l’etiqueta. És una eina tècnica amb una funció específica i clara, que ha d’estar avalada per evidència i emprada amb responsabilitat. En un mercat cada cop més informat, apostar per la transparència, l’eficàcia i el rigor científic és la millor estratègia d’innovació.

Bibliografia i webgrafia

1. Cosmetics & Toiletries: How to Evaluate Cosmetic Actives
   https://www.cosmeticsandtoiletries.com/

2. Food Functionality Journal: “Bioactives in Functional Nutrition”
   https://www.sciencedirect.com/journal/food-functionality

3. IJCS: “Challenges in Stability of Bioactive Ingredients in Cosmetics”
   https://ijcs.scientific-journal.com/

4. HAPPI Magazine: “Understanding Detergent Actives”
   https://www.happi.com/

Vols seleccionar actius amb evidència real i diferenciació?

📩 Escriu-nos. A Admixtio t’ajudem a construir productes funcionals, segurs i amb un relat tècnic sòlid.