![\"\"](\"https:\/\/admixtio.com\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/neuromarketing2-300x169.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Abans que un consumidor pugui comprovar si una crema hidrata, un detergent neteja o un aliment sacia, ja ha comen\u00e7at a decidir si el producte li sembla efica\u00e7.<\/p>\n
El color, l\u2019olor, la textura, la viscositat, l\u2019escuma, l\u2019env\u00e0s o fins i tot el so en obrir un recipient generen expectatives. I aquestes expectatives no s\u00f3n un simple detall de m\u00e0rqueting: formen part de l\u2019experi\u00e8ncia global del producte i poden condicionar la valoraci\u00f3 posterior de la seva efic\u00e0cia.<\/p>\n
En formulaci\u00f3, per tant, no n\u2019hi ha prou que un producte funcioni. Tamb\u00e9 ha de comunicar sensorialment que funciona<\/strong>.<\/p>\n El nostre cervell no analitza cada est\u00edmul de manera independent. Integra simult\u00e0niament informaci\u00f3 visual, olfactiva, t\u00e0ctil, auditiva i fins i tot expectatives creades pr\u00e8viament per l\u2019env\u00e0s, la marca o el preu.<\/p>\n Aquest fenomen s\u2019estudia dins d\u2019\u00e0mbits com la percepci\u00f3 multisensorial<\/strong>, la psicof\u00edsica o el sensory marketing.<\/p>\n Un mateix producte pot ser avaluat de manera diferent \u00fanicament perqu\u00e8 en canvia la presentaci\u00f3.<\/p>\n En alimentaci\u00f3 s\u2019ha demostrat, per exemple, que el color pot alterar la percepci\u00f3 del sabor. En cosm\u00e8tica, la textura pot modificar la percepci\u00f3 d\u2019hidrataci\u00f3 o riquesa. En deterg\u00e8ncia, la quantitat d\u2019escuma continua associant-se sovint amb la capacitat netejadora, encara que des del punt de vista fisicoqu\u00edmic totes dues variables no tinguin una relaci\u00f3 directa.<\/p>\n Aquestes associacions es construeixen a partir de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n I, un cop apreses, s\u00f3n sorprenentment resistents.<\/p>\n L\u2019escuma \u00e9s un dels indicadors sensorials d\u2019efic\u00e0cia m\u00e9s potents.<\/p>\n En molts productes de neteja i higiene personal, el consumidor interpreta espont\u00e0niament:<\/p>\n m\u00e9s escuma = m\u00e9s neteja.<\/strong><\/p>\n Tanmateix, des del punt de vista de formulaci\u00f3, aquesta relaci\u00f3 pot ser falsa.<\/p>\n Un tensioactiu pot presentar una excel\u00b7lent capacitat detergent i produir relativament poca escuma. De la mateixa manera, determinats ingredients poden estabilitzar l\u2019escuma sense augmentar substancialment la capacitat de neteja.<\/p>\n L\u2019escuma es converteix aix\u00ed en una mena de senyal visual d\u2019activitat<\/strong>.<\/p>\n Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 algunes reformulacions cap a sistemes m\u00e9s sostenibles o concentrats troben resist\u00e8ncia entre els consumidors. Si el nou producte genera menys escuma, pot percebre\u2019s com menys efica\u00e7 encara que els assajos instrumentals demostrin exactament el contrari.<\/p>\n El formulador ha de decidir, aleshores, si educa el consumidor, modifica el sistema de tensioactius o busca una experi\u00e8ncia sensorial que mantingui l\u2019expectativa d\u2019efic\u00e0cia sense comprometre els objectius t\u00e8cnics del producte.<\/p>\n Una cosa semblant passa amb la viscositat.<\/p>\n Un detergent l\u00edquid excessivament fluid es pot interpretar com a dilu\u00eft.<\/p>\n Una crema molt lleugera es pot percebre com menys nutritiva.<\/p>\n Una salsa massa l\u00edquida es pot associar amb baixa qualitat o poca concentraci\u00f3.<\/p>\n Tanmateix, la viscositat rarament indica per si sola la concentraci\u00f3 real d\u2019ingredients actius.<\/p>\n Una quantitat relativament petita d\u2019un modificador reol\u00f2gic pot transformar completament l\u2019aparen\u00e7a i el comportament d\u2019un producte.<\/p>\n Precisament per aix\u00f2, la reologia constitueix un dels millors exemples de com una propietat f\u00edsica pot convertir-se en un missatge per al consumidor<\/strong>.<\/p>\n El repte consisteix a dissenyar l\u2019estructura adequada per a l\u2019aplicaci\u00f3 sense caure en una sobreformulaci\u00f3 destinada \u00fanicament a generar una sensaci\u00f3 artificial de concentraci\u00f3.<\/p>\n Poques associacions sensorials estan tan arrelades com la relaci\u00f3 entre olor i neteja.<\/p>\n Un espai acabat de netejar ha de, per a molts consumidors, \u201cfer olor de net\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 a qu\u00e8 fa olor realment la neteja?<\/p>\n Qu\u00edmicament, a res en particular.<\/p>\n El concepte d\u2019olor de net \u00e9s fonamentalment cultural i apr\u00e8s.<\/p>\n Els c\u00edtrics, les notes verdes, el pi, determinats aldehids o els perfums marins s\u2019han utilitzat durant d\u00e8cades en productes de neteja. Com a resultat, el nostre cervell ha acabat associant determinades fam\u00edlies olfactives amb superf\u00edcies netes.<\/p>\n Aix\u00f2 genera situacions interessants.<\/p>\n Un detergent sense perfum pot netejar perfectament, per\u00f2 alguns consumidors poden percebre que el resultat \u00e9s inferior.<\/p>\n En canvi, un perfum intens pot prolongar la sensaci\u00f3 subjectiva de neteja fins i tot quan l\u2019acci\u00f3 detergent ja ha acabat.<\/p>\n En cosm\u00e8tica passa una cosa semblant: determinades olors poden associar-se amb naturalitat, luxe, frescor o efic\u00e0cia dermatol\u00f2gica.<\/p>\n El perfum no modifica necess\u00e0riament la funci\u00f3 principal del producte, per\u00f2 s\u00ed que modifica la nostra interpretaci\u00f3.<\/p>\n El color \u00e9s un altre generador potent d\u2019expectatives.<\/p>\n Els tons verds solen associar-se amb naturalitat o ingredients vegetals.<\/p>\n El blanc pot comunicar puresa.<\/p>\n Els blaus poden suggerir frescor, aigua o neteja.<\/p>\n Els tons daurats o negres apareixen sovint en productes posicionats com a premium.<\/p>\n Aquestes associacions no s\u00f3n universals ni completament estables, per\u00f2 formen part del llenguatge visual que els consumidors utilitzen per interpretar els productes.<\/p>\n Tamb\u00e9 apareixen associacions m\u00e9s espec\u00edfiques.<\/p>\n Una beguda de color vermell es pot percebre com m\u00e9s dol\u00e7a.<\/p>\n Una crema lleugerament groguenca pot semblar m\u00e9s rica en olis.<\/p>\n Un netejador transparent pot transmetre puresa o simplicitat.<\/p>\n Per aix\u00f2, l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019un colorant durant una reformulaci\u00f3 pot modificar molt m\u00e9s que l\u2019aparen\u00e7a.<\/p>\n Pot modificar la mateixa expectativa de funcionament.<\/p>\n En cosm\u00e8tica, la textura \u00e9s especialment determinant.<\/p>\n Durant els primers segons d\u2019aplicaci\u00f3, el consumidor obt\u00e9 una enorme quantitat d\u2019informaci\u00f3:<\/p>\n Moltes d\u2019aquestes percepcions es produeixen molt abans que un ingredient actiu hagi tingut temps d\u2019exercir la seva funci\u00f3 biol\u00f2gica.<\/p>\n Tanmateix, poden condicionar l\u2019avaluaci\u00f3 posterior.<\/p>\n Una crema que deixa immediatament una pel\u00b7l\u00edcula suau es pot percebre com a hidratant abans que es pugui demostrar cap millora real de la hidrataci\u00f3 cut\u00e0nia.<\/p>\n Per aix\u00f2, existeix una interacci\u00f3 molt interessant entre efic\u00e0cia sensorial immediata i efic\u00e0cia funcional real<\/strong>.<\/p>\n Les millors formulacions aconsegueixen que totes dues siguin coherents.<\/p>\n La percepci\u00f3 no s\u2019acaba en el contingut.<\/p>\n El pes de l\u2019env\u00e0s, el material, el disseny del dispensador, el so d\u2019una tapa o la resist\u00e8ncia en pr\u00e9mer una bomba poden modificar la percepci\u00f3 del producte.<\/p>\n Un env\u00e0s pesant pot associar-se amb una qualitat superior.<\/p>\n Un dispensador prec\u00eds pot transmetre tecnologia.<\/p>\n Un packaging minimalista pot suggerir simplicitat formulativa.<\/p>\n Fins i tot la mida del recipient pot influir en com s\u2019interpreta la concentraci\u00f3 o el valor del producte.<\/p>\n Des del punt de vista t\u00e8cnic, l\u2019env\u00e0s compleix funcions essencials de protecci\u00f3, estabilitat i dosificaci\u00f3.<\/p>\n Des del punt de vista perceptiu, funciona, a m\u00e9s, com una interf\u00edcie entre la formulaci\u00f3 i el consumidor<\/strong>.<\/p>\n La percepci\u00f3 de qualitat tampoc no \u00e9s independent del preu.<\/p>\n Diversos estudis de neuroeconomia i comportament del consumidor han demostrat que les expectatives creades pel preu poden influir fins i tot en l\u2019experi\u00e8ncia subjectiva de consum.<\/p>\n Un mateix producte presentat com a m\u00e9s car pot rebre valoracions m\u00e9s bones.<\/p>\n Aix\u00f2 no significa que el consumidor sigui f\u00e0cilment manipulable.<\/p>\n Significa que el nostre cervell utilitza tota la informaci\u00f3 disponible per construir expectatives.<\/p>\n I aquestes expectatives formen part de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n Aqu\u00ed apareix una q\u00fcesti\u00f3 important.<\/p>\n La sensorialitat pot ajudar a comunicar correctament les prestacions d\u2019un producte.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot utilitzar per crear una impressi\u00f3 d\u2019efic\u00e0cia que no es correspongui amb la realitat.<\/p>\n Un cosm\u00e8tic pot semblar extraordin\u00e0riament nutritiu per la seva textura sense aportar una millora significativa de la funci\u00f3 barrera.<\/p>\n Un detergent pot generar molta escuma sense netejar especialment b\u00e9.<\/p>\n Un aliment pot semblar m\u00e9s saludable pel seu disseny o color sense presentar un perfil nutricional especialment favorable.<\/p>\n La formulaci\u00f3 responsable ha d\u2019evitar aquesta desconnexi\u00f3.<\/p>\n L\u2019objectiu no hauria de ser enganyar els sentits, sin\u00f3 aconseguir que l\u2019experi\u00e8ncia sensorial sigui coherent amb la funcionalitat real del producte<\/strong>.<\/p>\n Quan desenvolupem un producte solem pensar en estabilitat, efic\u00e0cia, seguretat, cost o regulaci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha una altra variable que pot determinar l\u2019\u00e8xit comercial:<\/p>\n l\u2019expectativa del consumidor.<\/strong><\/p>\n Una reformulaci\u00f3 t\u00e8cnicament excel\u00b7lent pot fracassar si modifica inesperadament el perfum, la textura, el color o l\u2019escuma que el consumidor utilitzava com a refer\u00e8ncia de qualitat.<\/p>\n Per aix\u00f2, els projectes de formulaci\u00f3 i reformulaci\u00f3 haurien d\u2019incorporar tamb\u00e9 an\u00e0lisis sensorials i estudis de percepci\u00f3.<\/p>\n No \u00fanicament per saber si un producte \u201cagrada\u201d.<\/p>\n Sin\u00f3 per comprendre qu\u00e8 est\u00e0 comunicant el producte abans que puguem explicar qu\u00e8 fa realment<\/strong>.<\/p>\n A Admixtio treballem la formulaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva integral: composici\u00f3, funcionalitat, estabilitat, regulaci\u00f3 i percepci\u00f3 del producte.<\/p>\n Perqu\u00e8 desenvolupar un bon producte no consisteix \u00fanicament a aconseguir que funcioni.<\/p>\n Tamb\u00e9 consisteix a aconseguir que les seves propietats f\u00edsiques i sensorials comuniquin correctament aquesta funcionalitat.<\/p>\n I aqu\u00ed, moltes vegades, petites decisions de formulaci\u00f3 produeixen enormes difer\u00e8ncies en l\u2019experi\u00e8ncia final.<\/p>\n Abans que un consumidor pugui comprovar si una crema hidrata, un detergent neteja o un aliment sacia, ja ha comen\u00e7at a decidir si el producte li sembla efica\u00e7. El color, l\u2019olor, la textura, la viscositat, l\u2019escuma, l\u2019env\u00e0s o fins i tot el so en obrir un recipient generen expectatives. I aquestes expectatives no s\u00f3n un […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2360,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-2381","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cosmetica-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\nNo percebem els productes de manera objectiva<\/h2>\n
L\u2019escuma: potser l\u2019exemple m\u00e9s evident<\/h2>\n
La viscositat tamb\u00e9 \u201cparla\u201d<\/h2>\n
El perfum i la percepci\u00f3 de neteja<\/h2>\n
El color tamb\u00e9 condiciona les expectatives<\/h2>\n
Textura: quan el tacte anticipa el resultat<\/h2>\n
\n
L\u2019env\u00e0s tamb\u00e9 forma part de la f\u00f3rmula percebuda<\/h2>\n
I el preu?<\/h2>\n
El perill: dissenyar \u00fanicament per a la percepci\u00f3<\/h2>\n
Formular tamb\u00e9 \u00e9s gestionar expectatives<\/h2>\n
A Admixtio<\/h2>\n
Bibliografia i refer\u00e8ncies<\/h2>\n
\n