Durant dècades, l’aigua ha estat el principal ingredient de la majoria de productes cosmètics i de neteja. En moltes formulacions representa entre el 60 i el 95 % del producte, actuant com a dissolvent, vehicle i medi per a l’aplicació dels ingredients actius.

Tanmateix, en els darrers anys ha emergit una tendència clara: eliminar (o reduir al màxim) l’aigua de les formulacions. Xampús sòlids, netejadors facials en pastilla, detergents en làmines, comprimits efervescents o productes concentrats ja formen part del mercat.

Però… és realment una revolució sostenible? Fins on es pot arribar en l’eliminació de l’aigua? I quins són els límits tecnològics?

Des d’Admixtio analitzem aquest fenomen des d’una perspectiva científica i d’innovació.

---

Per què eliminar l’aigua?

Eliminar l’aigua no és un objectiu en si mateix.

El veritable objectiu és reduir l’impacte ambiental del producte al llarg de tot el seu cicle de vida.

La presència d’aigua comporta diverses conseqüències:

• incrementa considerablement el pes del producte;
• augmenta el volum que cal transportar;
• obliga a utilitzar envasos més grans;
• afavoreix el creixement microbiològic;
• fa necessària la incorporació de conservants.

Un exemple senzill:

Un gel de dutxa convencional de 500 mL pot contenir aproximadament:

• 80 % d’aigua
• 15 % de tensioactius
• 5 % de la resta d’ingredients

És a dir, el consumidor està comprant i transportant 400 grams d’aigua.

Quan aquest mateix producte es transforma en un xampú sòlid o en un concentrat, l’aigua només s’incorpora durant l’ús, i no durant la fabricació ni el transport.

És realment més sostenible?

En termes generals, sí.

Diverses anàlisis del cicle de vida (LCA) mostren reduccions importants en:

• les emissions de COâ‚‚ durant el transport;
• el consum de plàstic;
• el volum logístic;
• la generació de residus d’envasos.

A més, moltes formulacions sòlides permeten utilitzar:

• cartró,
• alumini,
• envasos reutilitzables,
• o fins i tot comercialitzar el producte sense cap envàs («naked»).

No obstant això, la sostenibilitat no depèn únicament de l’aigua.

També hi influeixen:

• l’origen de les matèries primeres;
• l’energia emprada en la fabricació;
• la biodegradabilitat dels ingredients;
• el comportament del producte durant l’ús;
• la dosificació real que fa el consumidor.

En altres paraules,

un producte sòlid no és necessàriament més sostenible que un de líquid.

Cal analitzar el conjunt del seu cicle de vida.

Cosmètica sòlida: una evolució natural

La cosmètica és probablement el sector que millor ha adoptat aquesta transformació.

Actualment podem trobar:

• xampús sòlids;
• condicionadors;
• netejadors facials;
• desodorants;
• bàlsams hidratants;
• protectors solars en barra.

Els avantatges tècnics són nombrosos:

• menor necessitat de conservants;
• major concentració d’ingredients funcionals;
• millor estabilitat davant l’oxidació;
• menor petjada logística.

Tanmateix, formular un producte sòlid és molt més complex.

No n’hi ha prou amb eliminar l’aigua.

Cal redissenyar completament l’arquitectura de la formulació.

El gran repte: la sensorialitat

Probablement aquest és el principal desafiament.

Durant dècades, el consumidor ha associat la qualitat a determinades sensacions:

• una escuma abundant;
• una textura cremosa;
• una aplicació fàcil;
• un esbandit ràpid.

Quan s’elimina l’aigua, moltes d’aquestes propietats canvien.

Per exemple:

Un xampú sòlid ha de generar escuma ràpidament, encara que l’usuari només el fregui durant uns segons.

Un netejador facial sòlid ha de lliscar correctament sense provocar una sensació excessiva d’arrossegament.

Una barra hidratant ha de fondre’s sobre la pell sense deixar una sensació greixosa.

Això obliga a treballar intensament sobre:

• tensioactius sòlids;
• ceres;
• alcohols grassos;
• modificadors reològics;
• emol·lients;
• sistemes autoemulsionants.

En definitiva, la formulació deixa de ser una simple emulsió per convertir-se en un autèntic exercici d’enginyeria fisicoquímica.

Detergència sòlida: un repte encara més gran

En detergència, el camí és encara més complex.

Tot i que els detergents en pols existeixen des de fa dècades, les noves generacions inclouen:

• detergents en làmines;
• càpsules concentrades;
• pastilles per a la neteja domèstica;
• recàrregues sòlides.

El principal avantatge continua sent logístic.

No obstant això, apareixen limitacions importants.

Molts ingredients funcionen millor en medi aquós:

• enzims;
• perfums;
• agents blanquejants;
• determinats polímers.

A més, la dissolució ha de ser ràpida independentment de:

• la temperatura de l’aigua;
• la seva duresa;
• el tipus de rentadora;
• la càrrega de roba.

Aconseguir aquesta robustesa tecnològica continua essent un dels principals reptes del sector.

---

On és el límit?

La pregunta més interessant probablement no és: Podem eliminar completament l’aigua?, sino: és convenient fer-ho?. Des d’un punt de vista científic, probablement no.

Hi ha productes l’eficàcia dels quals depèn precisament de la presència d’aigua:

• solucions oftàlmiques;
• col·lutoris;
• netejadors llestos per utilitzar;
• determinats productes dermatològics.

En altres casos, eliminar l’aigua obligaria a incorporar nous ingredients que podrien compensar parcialment el benefici ambiental obtingut.

Per això, la tendència actual ja no és tant parlar de «water-free», sinó de «water-wise formulation», és a dir, utilitzar únicament l’aigua estrictament necessària.

No es tracta de demonitzar l’aigua, sinó d’utilitzar-la amb intel·ligència.

 

Fins on arribarà l’acceptació del consumidor?

L’acceptació varia segons la categoria.

Actualment existeix una bona acceptació de:

• xampús sòlids;
• sabons facials;
• barres netejadores;
• desodorants sòlids.

També creix l’interès per:

• detergents en làmines;
• pastilles per a la neteja de la llar;
• sistemes de recàrrega concentrats.

En canvi, encara hi ha certa resistència quan l’ús del producte obliga el consumidor a modificar hàbits molt arrelats.

La innovació tecnològica ha d’anar sempre acompanyada d’una excel·lent experiència d’ús.

Perquè un producte molt sostenible que el consumidor deixa d’utilitzar després de dues aplicacions difícilment serà sostenible.

 

El paper de l’envàs

La reducció d’aigua també obre noves possibilitats pel que fa al packaging.

En disminuir el pes i el volum, es poden utilitzar:

• cartró certificat FSC;
• alumini infinitament reciclable;
• envasos reutilitzables;
• sistemes de recàrrega.

Però, novament, cal evitar simplificacions.

Un envàs de cartró poc resistent a la humitat pot deteriorar-se ràpidament.

Un envàs reutilitzable només aporta beneficis si realment es reutilitza.

El millor envàs és aquell que optimitza simultàniament:

• la protecció del producte;
• la funcionalitat;
• la reciclabilitat;
• la logística;
• l’experiència del consumidor.

 

Conclusions

La reducció de l’aigua representa una de les transformacions més importants de la formulació moderna.

No només redueix l’impacte ambiental associat al transport i als envasos, sinó que obliga a replantejar completament el disseny dels productes.

Ara bé, eliminar l’aigua no és una solució universal.

Cada categoria presenta limitacions tècniques, reguladores i sensorials que cal analitzar amb rigor.

A Admixtio creiem que la veritable innovació no consisteix a eliminar ingredients perquè siguin tendència, sinó a desenvolupar formulacions equilibrades, científicament sòlides i ambientalment justificades.

Perquè, en sostenibilitat, les millors solucions rarament són les més simples.